Va dubtar un instant…

Va dubtar un moment quan es rentava la cara i en aquell instant va pensar si vestir-se o bé tornar al llit. Al cap i a la fi aquell era el seu dia lliure i a més, no havia dormit bé: aquell dia s’havia aixecat amb mal de cap. Havia somiat alguna cosa que ara no podia identificar (potser era un malson), barrejava pensaments inconnexos que anaven i tornaven pel seu cervell. Les imatges i els pensaments autònoms escenificaven un quadre dalinià dibuixat amb la ressaca d’unes copes de més.

Va dubtar si aixecar-se o bé tornar al llit: un lloc que li semblava a la vegada acollidor i mortal. Un devorador de la voluntat, una màquina del temps, una farsa de fugida i refugi.

Va sortir al balcó i va mirar l’horitzó: sortia la lluna però els pensaments continuaven sense aturador: era la certesa d’estar viu o la ingenuïtat d’un ésser que devorava el futur tot defecant passat; un sac de pell en un present reduït al no-res?

 remain light dubtar experimental photography
Dubtar , imatge i text: inèrcies_ 2017
ComparteixShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someoneBuffer this pagePrint this page