Futur

M’agradaria oblidar allò que esdevindrà, que estic segur ve de camí. Penso aquell fet futur com una abstracció que imagino negra i hostil, despietada i a la vegada, subtil i honesta. Com a través d’un vidre, me la imagino d’una manera difusa, borrosa. D’una manera aproximada la situo en un present-futur amb la inseguretat, els dubtes d’un viatge que a la vegada desitges i odies fer.

De vegades tot depèn d’un petit gest, d’una mirada, un encontre casual o un accident dels sentits a la recerca del sentiment en les possibilitats d’allò que no serà.

Fa calor. Em deixo caure i busco vincles entre fets que no tenen res a veure, nexes impossibles en un capvespre de juny. Pensaments autònoms dotats de vida pròpia que es dediquen a omplir de paisatges impossibles una realitat que amb prou feina es deixa sentir. Tant de bo plogués aquesta tarda.

Com m’agradaria oblidar-me d’un futur que s’ha fet present, que ja és aquí. Un ara que s’enfosqueix.

I després… La nit…

I al final… No so sé…

futur photography experimental rain fear

Futur, imatge i text: inèrcies_ 2017
ComparteixShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someoneBuffer this pagePrint this page